Per fí! divendres

Aquesta setmana ha estat de mal passar, li ha costat molt. No se per qué, però els dies no acaben de passar...
Per fí es divendres, i ve el cap de setmana, i el millor... el Mauri diu que no nevarà, que farà caloreta i tot. Si no hi ha cap contratemps aniré a donar un rulo apropet de l'aigua... i es que el mar m'agrada, em tranquilitza.
No se... ja veure'm. Aquests dies tinc la ment en blanc, o en negre. No se si estic positiu o negatiu, no se!

Ara estava pensant quina imatge il.lustrarà millor aquest article, i la veritat es que no tinc cap idea (tenir la ment en blanc duu a aquestes coses).

Segurament fins el diumenge no tornaré a embrutar el bloc amb les meves parrafades estranyes i sense sentit, que no se per qué algú de tant en tant llegeix -he vist a l'estadistica que m'han trobat cercant una recepta de macarrons!!! allà ells, però el Ferran Adrià no soc-.

Piruleta... piruleta... efecte piruleta

Massa son. Ahir vaig anar a sopar -nota mental: no se si estrenaré la cuina nova per sopar. fi de nota mental- a la bambola... mai se sap, algun dia podria ser que cuinessin bé. El cas es que, com sempre, el mes bo era el vinet. Bé, una pizza i un crep de xocolata, per fer baixar el vi. -nota mental: és impossible demanar una pizza de tres ingredients i que els encertin?? fi de nota mental-
El cas es que no ens atrevire'm a fer un cafè per si es deixava alguna cosa.
Agafem el cotxe per fer 500 metres i anem a fer un cafè al FM -original el nom?-. Allà, un cafè amb glaçons! ... el vas del gel es va suïcidar en sentir el fred però, en lloc de fer-li un requiem, es va substituir immediatament per un de menys fredolic. La son podia mes que la música, i un cop fet el cafè, la Sofía ens va convidar a un "xarrupet" de piruleta.
Algú es preguntarà que es això, i la veritat es que no en tinc ni idea... només us puc dir que té el color i el sabor de la piruleta clàssica, però es líquid.
El cas es que a les 00:00, ja era a casa, adormit pujava les escales, i no era el efecte piruleta, era el efecte canvi d'hora, estaré 6 mesos a adaptar-me a la nova hora, just per que la tornin a cambiar.

La ràdio....

Eclipsi


Powered by Castpost

El Sol se'n va... s'amaga...

El dissabte circulava a tota canya per la C14 (a migdia i fent una cua de mil dimonis junt amb els -esquiadors-) i vaig sentir que demà 29, a migdia el Sol estarà una estona amagadet darrera la Lluna...

Tot sovint els te aquests rampells, el Sol, te un atac de pànic i s'amaga, com un nen darrera les faldilles de la seva mare. I jo em penso que això ho fem tots... de tant en tant ens amaguem, tenim un atac de pànic, i volem fugir.

L'últim que vaig tindre va coincidir amb el meu aniversari, i es que a certa edat ja no et ve de gust fer anys, ni que et felicitin; mes aviat voldries amagar-te sota una pedra i esperar que passés. Però ben mirat em consola saber que el Sol -que també te una edat- encara en té (d'atacs de pànic), i surt cada dia! Ell te molta força de voluntat.

Avui, una amiga fa anys, i em va dir un dia, "tinc ganes de fer-los"... el que em va dir primer no ho entenia, però amb els dies he descobert que fer anys es bo, mooolt bo, encara que siguin tants anys.

Demà el Sol s'amagarà una estona... -un mal dia el te tothom- .
Avui la meva amiga fa anys i no s'amaga!
Felicitats Mercé!

XiNTCAT Start '06

EL DIA A LA NIT

Això de avançar els rellotges, la veritat, em posa dels nervis. Em passo la meitat de l'any acostumant-me a l'hora, i, si ho aconsegueixo resulta que estem al març...


Avui m'he despertat i en veure el fosc ( fosquissim ) que estava el món, no volia sortir del llit.

Ara estaré una temporada a retrobar el equilibri "emocional". Per que m'ho feu això? però posat a triar un horari deixeu el que tenim ara, per tot l'any, que a l'hivern cada matí es fosc, i cada tarda també.

Aiiii, si pogués, m'en tornava al llit ara mateix!

Avui... estem de Party!

Avui es divendres... i m'he despertat pels pèls...

Ahir Amb el Jordi, el Toni l el Joan ens varem currar la instal.lació de la infraestructura tècnica de la trobada informàtica que estarà en marxa desde aquesta tarda fins diumenge a l'Escorxador (es un centre civic de la Seu, en altres temps si va ser el que el seu nom indica).

Per cert... Jordi! t'han entrevistat a El periodic? jajaja

I ara que?

Ja hem vist avui, a tots els tele notícies, que hi ha un "alto al foc permanent" per part de la gent de E.T.A.

Jo em pregunto... i ara, que?

Doncs, tots (repeteixo... T O T S), caldrà que ens "arramangue'm" i posem fil a l'agulla. Els que som mes en pro de les llibertats dels pobles (i de la gent) i els que semblà que ho vulguin lligar tot com si fossi'm al segle XVII.

Només demano que les coses es facin prou honestament, amb prou valentia, i amb la veritat per endavant.

Faig una crida a tot el món per que la sang que s'ha vessat, a un i altre costat, hagi servit, al menys, per activar les neurones de qui ha de dur aixó a bon port.

doncs, em responc a mi mateix (això si, opina tu també, no callis!)... ARA cal fer-ho bé!

La cuina... (acte final)

Per fí!

No patíu... no us explicarè res més. Ja està. Ja he acabat la cuina.
Be, una mica... Per fí em van dur el rentaplats, i 'miracle' funciona!

Us passo unes imatges... del 'abans' i del 'després'.
Ara no rieu! que jo no soc fuster ni lampista...

El dia 7 de març tambe tenía programa

i si fas "play" l'escoltaràs...
per cert... parlo dels "navegadors", i en faig una mica d'història.


Powered by Castpost

programa de ràdio d'avui...

El gps


Powered by Castpost

Eiii, proves... proves... si? va?

hola, si, SI!, un, dos, tres.... Va?


Powered by Castpost

Avui, a la xarxa he descobert això...

He rodat amunt i avall, i dins un bloc de fotografía he vist que la primavera ha arrivat, us en volía fer particeps. Aquesta composició es tot un detall, pura primavera!

http://www.fotolog.com/ea1972/?pid=10642631
*e* gràcies!

El tercer acte... (s'acabarà mai la cuina?)

Ahir dilluns...

Amb el cap de setmana a l'esquena, i amb una son impressionant vaig posarme en la tasca de lampista. Vaig haber de posar la presa d'aigua del rentaplats, una presa pel desaïgue, i una presa de corrent electrica.

La part electrica, es fàcil, nomès calía posar un lladre a l'endoll del forn, 30 segons.
El desaïgue ja son figues d'un altre paner...
Vaig a veure al Miquel (un lampista de la Seu) i em diu... "això que vols tu no hi es", be total, el cas es que vaig haber de montar 7 o 8 peces de plastic (estil mecano) per aconseguir que el tub que venía de la pica i la presa de la pared es trovessin en plena armonia, juntament amb una entrada per el tub que vindrà del rentaplats.
Tambè el Miquel em va donar (pagant, esclar) una aixeta amb doble sortida que ha substituit la actual de nomès una sortida, i així podré donar aigua al electrodomestic.

La feina més dura, però, no va ser aquesta; despres de fer això i aconseguir que avui (siiii, avui) em portin el rentavaixelles, vaig decidir que la duina necessitava una neteja a fons.
Que com es fà? vaig posar una olla plena d'aigua al foc, i vaig esperar q que comences a bullir. En aquest moment, tot l'enrejolat es va humitejant pel vapor, i es quan es fàcil de netejar-lo. Fàcil? no us ho penseu! quan portes una hora i mitja llarga nejetant rajoles, portes i armaris, vidres i finestres... en mig d'un nuvol de vapor dius... "qui em mana fer això?".

Ja prou per ahir... la cuina fa patxoca... avui si que acabarè les obres. Despres que hagin vingut els operaris ja nomès em caldrà reinstaurar les forquilles al seu lloc.
Si algú vol vindre a provar la cuina, ja ho sap... que porti el vi.

La cuina... (acte segón)

Divendres...
Acabo la meva jornada al curro, la Núria em convida a dinar, i despres del cafè vaig a casa, a acabar la cuina.

em dic.. presentaré tota la fusta, i miraré si queda be, estrosso el cartró que conté el tros de taulell i "ohhh, sorpresa" ja m'han fet la pirula. Ara resulta que no coincideix el color.

I ara que faig?



I, ara, que faig???

l'endemà es dissabte, jo no treballo, i decideixo anar-me'n a cambiar la fusta equivocada. Faig alguna trucada, intentaré aprofitar la excursió.
Ja està decidit aquest "finde" toca "la city". De fet es el que mes desitjava. Gràcies I-KEA!

Dissabte...
Està complicat anar al macro espai de venda de mobiliari "self service", un dissabte al matí. Tanta cua hi ha que en surto a les 2 passades.
dinar al forum (crec), una mica de pasta "home made" i un vinet italià.
sortim tard... tant que ja es fa fosc. Anem al "tibi" a veure com s'encen la ciutat, no fa un dia massa xulo, però encara es veu el "supositori de l'aigua" de color blau. Els rajos de la font de Montjuic s'estampen als nubols... i se-n's fan les 10.
Un raconet de tapes de la barcelona (o es el born??) decideix dona-nos sopar.
despres la "caipiroska", i mil fotos fan q la nit s'acabi.
On son els taxis?
Dormir

Diumenge...
molta son,
ja son les 12... esmorzem? dinem?
un café amb llet per posar el cos en marxa, en un loc "garrulo" a mes no poder.
Anem a veure el mar, avui fa goig! les onades trenquen, unes quantes fundes de neopré d'on sobresurten caps fan equilibris damunt d'una post de planxar.
patins, bicis, i bambes circulen per la vora, mentre que els okupes treuen l'aigua del lokal.
passejar vora el brugit del mar relaxa, i tant!

on dinem? un arròs?
les terrasses vora el port, i el sol... fan la resta.
la camisa blanca va cambiar de color, no importa, el "detersolín" ho resoldrà.
un aniversari i 200km ens marquen l'hora de tornar a la realitat.

No tot son flors i violes....

Diumenge matí, sona el mòbil...
El busco... no el trobo, just quan el tinc deixa de sonar, posa... "pares"
Els truco desseguida... s'hi posa la meva germana, no es una bona notícia.

Porta al meu pare a urgències, te un dolor molt fort a la cama.

Tinc 20 minuts abans no arriven.
Em llevo, esmorzo, em dutxo i un cop vestit vaig a l'hospital.

Arribo just per escoltar al metge, diu un nom tècnic, "aneurisma" i el pare ha mort.

No saps que fer... no pots fer res, no tens esma.
has de dir-ho als de casa, el meu germà, la meva mare...

Agafo el cotxe i baixo al poble. La meva mare, avui, encara no s'ho acaba de creure.

Pare! com va dir el teu nebot, el "Fredi", Ets un tio Collonut!!!

Cuida't

Ara m'ha donat per posar un rentaplats

resum de les "obres"

-despres de rentar plats (a ma, per últim cop -espero-), i treure'ls de la cuina, vaig treure els calaixos i el material aprofitable de la cuina (mira q n'hi arriva a haber de trastos inutils dins un calaix).
-tambè vaig treure la cafetera (avui no he pres cafe, anava sobadissim a la feina)
-tot decidit intento treure amb les mans el marbre, IL.LÚS!
-en vista del poc èxit... vaig a per eines mes contundents (un martell).
-una mitja horeta mes tard nomes quedara una montanya de pedretes de lo que habia estat un marbre de cuina... ara ja no em puc tirar enrera!
-ara li toca a la pica... Ostres! la pica esta INCRUSTADA dins les rajoles!, a mes esta enganxada amb adhesiu al moble.
-tanco les aixetes de l'aigua, i trec els tubs d'aigua calenta, freda i desaigue (quina pudor) tapem-ho ràpid!
-la pica no vol sortir... plà B.
-desmonto el moble de sota la pica, li trec les potes i un lateral, el moble es desmanega i surt.
-ara la pica no te cap suport i queda arrepenjada a les rajoles, que miraculosament cedeixen, es desmonten, pero no es trenquen!
-ja tinc la pica, i les rajoles a fora....ja tinc espai per treballar...
-provo una de les fustes de la NOVA cuina, i fa goig!
-torno a montar el moble que suportava la pica, aixo si, el retallo uns 25 cm per que hi ha de caber un rentaplats.... estreno la meva calaroda nova LASER.
fain una ratlla al moble, amb un llapis del IKEA i li foto canya al moble...
la tapa lateral la enganxo de nou i ara tinc un moble 25cm mes estret.
-estic baldat... avui mès!