El Sol se'n va... s'amaga...

El dissabte circulava a tota canya per la C14 (a migdia i fent una cua de mil dimonis junt amb els -esquiadors-) i vaig sentir que demà 29, a migdia el Sol estarà una estona amagadet darrera la Lluna...

Tot sovint els te aquests rampells, el Sol, te un atac de pànic i s'amaga, com un nen darrera les faldilles de la seva mare. I jo em penso que això ho fem tots... de tant en tant ens amaguem, tenim un atac de pànic, i volem fugir.

L'últim que vaig tindre va coincidir amb el meu aniversari, i es que a certa edat ja no et ve de gust fer anys, ni que et felicitin; mes aviat voldries amagar-te sota una pedra i esperar que passés. Però ben mirat em consola saber que el Sol -que també te una edat- encara en té (d'atacs de pànic), i surt cada dia! Ell te molta força de voluntat.

Avui, una amiga fa anys, i em va dir un dia, "tinc ganes de fer-los"... el que em va dir primer no ho entenia, però amb els dies he descobert que fer anys es bo, mooolt bo, encara que siguin tants anys.

Demà el Sol s'amagarà una estona... -un mal dia el te tothom- .
Avui la meva amiga fa anys i no s'amaga!
Felicitats Mercé!