El tercer acte... (s'acabarà mai la cuina?)

Ahir dilluns...

Amb el cap de setmana a l'esquena, i amb una son impressionant vaig posarme en la tasca de lampista. Vaig haber de posar la presa d'aigua del rentaplats, una presa pel desaïgue, i una presa de corrent electrica.

La part electrica, es fàcil, nomès calía posar un lladre a l'endoll del forn, 30 segons.
El desaïgue ja son figues d'un altre paner...
Vaig a veure al Miquel (un lampista de la Seu) i em diu... "això que vols tu no hi es", be total, el cas es que vaig haber de montar 7 o 8 peces de plastic (estil mecano) per aconseguir que el tub que venía de la pica i la presa de la pared es trovessin en plena armonia, juntament amb una entrada per el tub que vindrà del rentaplats.
Tambè el Miquel em va donar (pagant, esclar) una aixeta amb doble sortida que ha substituit la actual de nomès una sortida, i així podré donar aigua al electrodomestic.

La feina més dura, però, no va ser aquesta; despres de fer això i aconseguir que avui (siiii, avui) em portin el rentavaixelles, vaig decidir que la duina necessitava una neteja a fons.
Que com es fà? vaig posar una olla plena d'aigua al foc, i vaig esperar q que comences a bullir. En aquest moment, tot l'enrejolat es va humitejant pel vapor, i es quan es fàcil de netejar-lo. Fàcil? no us ho penseu! quan portes una hora i mitja llarga nejetant rajoles, portes i armaris, vidres i finestres... en mig d'un nuvol de vapor dius... "qui em mana fer això?".

Ja prou per ahir... la cuina fa patxoca... avui si que acabarè les obres. Despres que hagin vingut els operaris ja nomès em caldrà reinstaurar les forquilles al seu lloc.
Si algú vol vindre a provar la cuina, ja ho sap... que porti el vi.