Tornem a la càrrega...
Hola de nou...
He estat uns dies passejant per la xarxa, i no he parat massa al bloc, ja ho veieu...
Sembla que fins i tot algú em proposa que continüi... Doncs... mira, em faltava la teva empenta. No seu qui ets company(a) anònim(a) però et vull dir que es per tu que escric això.
De fet fa dies que vull contestar un altre missatge "anònim". Va ser una resposta al escrit que vaig fer sobre la corba de Coll de Nargó.
El món es petit, molt petit, i la xarxa també. No em podia imaginar que un pensament meu arribés on ho va fer. Jo només vaig dir el que en aquell moment em va sortir de l'ànima, sense mes... vaig exposar el problema, vaig donar la meva opinió, i prou. La gent que em coneix sap com sóc.
La resposta d'ella, explicant-me qui era, em va emocionar. Va explicar el que va passar... i clar, aquell dia, allà, dues persones van deixar de ser.
Aquest escrit d'avui es per dir-vos, que, poc a poc estan desmuntant la muntanya, a la corba que ens ocupa i que aviat estarà "endreçada". Valoro molt aquesta actuació, mes si pensem que s'està estudiant el nou trajecte de la C14 entre Coll de Nargó i Organyà, i que passarà segur, per l'altre costat del pantà, just en aquella alçada. Això vol dir que els calers que ara mateix es destinen a millorar aquest punt negre, no tindran temps d'amortització. Els calers no, però cada vida que no deixi de existir, no te preu.
La part negativa es... Per que s'ha tardat tant?
Bé... ja he tornat al bloc, internauta anònim(a)... espero seguir deixant sortir les meves idees cap a la xarxa, això si... només si tinc la neurona.
He estat uns dies passejant per la xarxa, i no he parat massa al bloc, ja ho veieu...
Sembla que fins i tot algú em proposa que continüi... Doncs... mira, em faltava la teva empenta. No seu qui ets company(a) anònim(a) però et vull dir que es per tu que escric això.
De fet fa dies que vull contestar un altre missatge "anònim". Va ser una resposta al escrit que vaig fer sobre la corba de Coll de Nargó.
El món es petit, molt petit, i la xarxa també. No em podia imaginar que un pensament meu arribés on ho va fer. Jo només vaig dir el que en aquell moment em va sortir de l'ànima, sense mes... vaig exposar el problema, vaig donar la meva opinió, i prou. La gent que em coneix sap com sóc.
La resposta d'ella, explicant-me qui era, em va emocionar. Va explicar el que va passar... i clar, aquell dia, allà, dues persones van deixar de ser.
Aquest escrit d'avui es per dir-vos, que, poc a poc estan desmuntant la muntanya, a la corba que ens ocupa i que aviat estarà "endreçada". Valoro molt aquesta actuació, mes si pensem que s'està estudiant el nou trajecte de la C14 entre Coll de Nargó i Organyà, i que passarà segur, per l'altre costat del pantà, just en aquella alçada. Això vol dir que els calers que ara mateix es destinen a millorar aquest punt negre, no tindran temps d'amortització. Els calers no, però cada vida que no deixi de existir, no te preu.
La part negativa es... Per que s'ha tardat tant?
Bé... ja he tornat al bloc, internauta anònim(a)... espero seguir deixant sortir les meves idees cap a la xarxa, això si... només si tinc la neurona.
1 Comentaris:
At dimarts, 20 de juny, 2006, Anònim said…
Que sorpresa!!! mire muchas veces este blog haber si tenia alguna respuesta...tu si me emocionaste a mi y ahora si q ya me hiciste super feliz al comentarme la noticia..aun no puedo parar de llorar nunca pense q esto se sucederia tan pronto..espero me puedas ir contando como trascurre la obra te lo agradecere muchisimo Jordi.
En San Joan queria como el año pasado subir a Canillo o alrededores por los ruidos q aqui ahi y para disfrutar de una buena excursion con mis perros..pero aun psicologicamente no estoy preparada para pasar por alli y fijate q lo hice cuando me dieron el alta para visitar a Albert pero ahora lo ves desde otra perspectiva..
Como bien tu dices saber q alli ya no quedaran mas vidas atrapadas por una muerte que se puede evitar ...eso ya me da mucha fuerza
Te doy mil gracias por tu ayuda y aunque no te conozco presiento una persona tan humana,colaboradora y con ganas de ayudar a los demas eso tenemos en comun.. ademas de amar esa tierra que teneis y yo e disfrutado y espero seguir haciendolo muy pronto ..la proxima sera el juicio q se celebrara en la Seu...un gran abrazo y espero q te queden neuronas q estoy segura q tienes muchas besosssssssss Marisol
Publica un comentari a l'entrada
<< Home