Afònic

sense veu, això es el que diu el diccionari... i això es el estat de la meva paraula ahir... inexistent, inapreciable. Si hagués sabut el llenguatge dels sords m'hauria fet servei, per que ni una paraula es podia escapar del meu coll, només sons guturals.

Qui em va intentar escoltar crec que em llegia els llavis, i n'hi había que ho feien prou bé, vaig poder "parlar" una estona d'aquesta manera.

Que vaig fer ahir?

La feina em va dur a la catalunya profunda (sisplau no us enfadeu, no hi ha massa mala llet en aquestes paraules) un lloc que duu per nom Les Borges Blanques. Ara em direu que no es un lloc tan "profund"... Doncs jo no hi había estat mai, i es només a vint minuts de Lleida ciutat. Be, allà tot i fer una reunio on no vaig articular paraula, només 2 intents frustats..., es va fer l'hora del dinar, i si la capital de les Garrigues ja es un lloc diferent, varem anar a dinar al racó mes perdut de la comarca, Els Omellons.

Un restaurant molt maco (de debó) i un menú força variat i complet, per un mòdic preu de 9 euros. Ahh! i uns plats INACABABLES!....

continuará... ( no crec )