Tants dies fora de circulació....
que no us he explicat com va anar tot plegat amb la moto.
Bé, antecedents... Moto Yamaha model Virago 535. Any de matriculació 1990. Jo la vaig comprar al Joan d'Organyà, i ell li habia fet uns 40000 km. Basicament d'Organyà a Andorra i també varies excursions a Holanda.
La vaig fer revisar, i posar apunt pel Bailén, un amic del meu pare, que tenía un taller a Balaguer, encara que había viscut molts anys a Andorra, i on hi te la seva família. Una posada a punt de cine. La moto anava com una seda.
Si pregunteu per que ha estat tants anys aturada... es fàcil respondre. Primer per les assegurançes, caríssimes fa cinc anys, i també per que no em venía de gust anar-hi. Aixó últim serà un problema de biorritmes, ( I think).
El cas es que la meva moto no volía arrencar, de cap manera. Cinc anys en un garatge sense veure el sol, habien passat factura. La sol.lució va vindre de internet. Vaig aconseguir un manual de la moto, tot desmontat peça a peça... i un web on la gent explica els seus problemes amb les motos. El manual em va anr be per localitzar les diferents parts de la moto que calía tocar.
El fòrum de "moraires", em va servir per determinar la causa de que no arrenques, i esclar, la sol.lució!!
La causa: En cinc anys la benzina ja no te cap mena d'octanatge, i per tant no explosiona.
La solució: Cambiar tota la benzina.
Mètode.... direu facil... treus el tub del diposit de benzina i en obrir l'aixeta es buida.
Doncs... no es així. En la Virago el diposit es fals, el diposit de veritat està a sota el seient, i la extracció de benzina cap al motor es fa per medi d'una bomba ja que es troba per sota del nivell dels carburadors.
El document tecnic de la moto em va valdre per localitzar la bomba de la benzina, i els tubs de sortida cap a la carburació. La manera de treure el combustible va ser, desmontar el tub que va al carburador posterior i connectarlo a un altre tub que duia la benzina vella cap una xerricana.
I per tal que tot funcioni cal donar el contacte. La benzina llabors es impulsada per la bomba cap la xarricana, i així es va buidant el diposit. Al ser una bomba de pressió, cal accionar varies vegades el contacte per tal que la bomba es vagi reactivant.
Un cop es va buidar el combustible, vaig refer el circuit de la benzina... i omplir-lo amb benzina nova. Quedava una mica de benzina antiga als carburadors, però no la vaig treure...
Desseguida la moto va arrancar, i tot i que no tenia força, al principi, es va anar animant i al poc ja era capaç de pujar la rampa del garatje.
No anava gens fina, s'ofegava, i no tenia força; en treure gas feia explosions estranyes al tub d'escapament, i a l'entrada d'aire.
Tot això ha desparegut, i ara, va com una seda, simplement a base de fer-li fer quilometres, i, això si, fer-li un canvi d'oli.
Així que, ja ho sabeu. Ja torna a estar en marxa la meva Virago 535...
